
Estimo aquest home.
Em desperta els matins endormiscats i m'omple les nits despertes.
La seva veu rogallosa, el seu recitatiu tosc, expert i l'anglès descurat que fa que tot sigui perfecte.
Taralalejo els seus "Ta, ta,ta" i somnio en fer-hi duets sota la pluja amb gli impermeabili.
M'he enamorat de Paolo encara que digui que odio el jazzzzzzzzzzz, perquè ell sap que no és veritat.
Amb Paolo torno a pensar que paga la pena, tot plegat...