Temps estranys

a vueltas con el arroz

Un cop més, tres llunes d'arrós, hidrats i flams 

i un sol de gelatines

dijous tot haurà passat

o no...

Per dormir, una mica més de Mishima:

"Hacía tan sólo una hora que se había acostado. Aún le debía bastantes horas de sueño al día siguiente. Buscaba en su mente una esperanza que justificase este mañana. Cualquier esperanza, por pequeña o trivial que fuese, bastaba. Sin esto, ¿quien podría vivir hasta mañana? Algún remiendo que estaba por hacer, los billetes para el viaje de mañana, el poco sake que quedaba en la botella para proporcionar el sustento líquido de mañana; no era posible enfrentarse al alba sin antes ofrecerle todo esto al día que anunciaba.

Pero ¿qué tenía Etsuko para ofrecer? Sí, por supuesto, dos pares de calcetines, uno azul y otro marrón. Este regalo para Saburo era todo el significado que tenían para Etsuko las próximas veinticuatro horas. No era religiosa, pero, igual que las mujeres devotas, hallaba en la vacuidad de sus esperanzas el más puro de los significados. Se asió a estas débiles cuerdas, una azul y otra marrón. Gracias a ellas pendía ese globo imposible, manchado de barro, oscuro como boca de lobo que era el mañana, sin saber ni preocuparse de adónde la llevaría. La base de su satisfacción era no pensar en las cosas. Ésa era la razón de su existencia. "

Yukio Mishima

Sed de amor

Les sessions del ferro em permeten descobrir coses com aquesta: 

"El sentimiento de liberación debería contener un fortificante sentimiento de negación en el que no se negara la misma liberación. En el momento en que un león cautivo se escapa de la jaula, posee un mundo más amplio que el león  que sólo ha conocido la selva. Mientras estaba en cautividad, sólo había dos mundos para él: el mundo de la jaula y el de fuera de la jaula. Ahora es libre. Ruge. Ataca a la gente. Se la come. Sin embargo, no está satisfecho, porque no hay un tercer mundo además del de la jaula y del de fuera de la jaula."

Yukio Mishima. Sed de amor

i la càmara nova em permet fer proves com la mostra d'adalt: plantes fosilitzades: sabeu de quina planta és tracta?

i un més...

Un altre any!

No se per què però sospito que aquest serà diferent, com ja va ser l'altre

un any de canvis per bé o per mal

d'esforços i de tossuderies...

Sempre m'han agradat els imparells

Que tingueu unes felices passades de pàgines, uns pensant en l'art, d'altres en construccions magnífiques i altres esmolant l'arquet

jo per la meva banda, vaig afilant l'objetiu i deixant-me endur per un munt de coses de somniatruites!

A la ciutat xinesa

Avui he anat a veure A la ciutat xinesa, una exposició que volia veure però que m'anava reservant per a més endavant. Gràcies a que no he trobat aparcament per a la bici he decidit tornar al barri i anar al CCCB a fer-ne un primer tast. Un cop més, el destí ha estat generós amb mi :)

L'exposició, com gairebé tot el que programen al CCCB, paga la pena. És llarga i mereix ben bé una segona visita, que penso fer properament ja que no he tingut temps literal - tancaven portes!- de veure-la tota i encara menys de gaudir-la en plenitut. Tot i això la primera cata és excel·lent. De fet, volia esperar al segon visionat per poder-vos-la explicar més acuradament però no em puc resistir a explicar-ho avui mateix! :) 

L'exposició es vertebra entorn diversos eixos principals: d'una banda, es prenen com a referència les principals ciutats xineses: Xian, Chongquin, Canton, Xangai, Suzhou i Beijing per explicar la transformació soferta per aquest vast imperi, tant de d'un punt de vista històric com ideològic, cultural, social...; també es prenen com a elements clau per explicar la cultura xinesa els seus referents bàsics, els elements: terra, aire, l'aigua , el feng shui, la familia, l'escriptura, la barreja entre l'esoterisme, les creeces i l'arquitectura; l'arquitectura i l'escriptura, etc...

Són tots aquests, elements els que van dibuixant una societat que està canviant a un ritme vertiginós i que té per nosaltres l'encant de l'exotisme ara ja força proper per qüestions d'immigracions globals, però que  continua siguent encara  la gran desconeguda per a occident.

L'element aquífer pren una especial presència tan per la propia geografia del país com per les circumstàncies climàtiques que l'amanyaguen: veiem imatges d'innundacions espectaculars...l'aigua com a font de vida i com a problema. Es fa especial èmfasi, és clar, en la construcció de la macropresa de les tres gorgues i sobretot les conseqüències que ha tingut i segueix tenint sobre la població. Totes les llars, botigues, negocis...tot el que ha estat graffitejat amb el símbol xinés de "destrucció"...

Les persones que han de deixar la seva llar per sempre, fins i tot destrossar-la; la gent que es queda de cop i volta sense adreça per a donar als seus estimats que viuen lluny. Les families separades, les històries inconcluses per culpa de la presa, d'un govern, d'una ideologia, d'un futur, del deu per cent d'energia del país, de...

La contaminació.

Aquesta obra faraònica ja s'ha pogut veure ja reflectida a diverses pel.licules, tant del BAFF (Naturaleza muerta), com a Manufactured Landscapes, pel·lícula de la qual us en vaig fer referència fa temps  en el meu blog i que torno a recomanar novament i segur que sorgiran moltes més obres que en faran referència, tant és l'impacte que ha suposat per aquest tall de món.

També hi tenen importància altres elements: la mateixa escriptura amb ideogrames, tan diferent a l'occidental, fins i tot posa en funcionament parts del cervell en el seu aprenentatge, diferents de les que podrem emprar nosaltres. És ben curiós veure una màquina d'escriure xinesa... més curiós encara seria veure com algú l'empra. Deixant de banda aquestes qüestions, és evident la bellesa d'aquesta escriptura, parlant purament d'estètica. Clar que els caràcters utilitzats per escriure em solen agradar, sigui la llengua que sigui, només que en el cas de d'alfabets aliens es veuen a més dotats d'un plus de misteri que arrodoneix la curiositat sensual de qui els observa...

També hi té una importancia cabdal l'arquitectura,  les obres magnes construïdes per milers i milions d'obrers xinesos, l'evolució dels sistemes constructius, la modernitat insultant i futurista de l'actualitat. Ridley Scott no s'equivocava. (Blade Runner també mereix una repassada). Trobem maquetes de temples (per cert, algunes una mica malmeses), alguna estel·la, i alguns altres elements que us mostro tot seguit. 

No us vull espatllar la visita a l'exposició ni aixó preten seguir fil per randa el que he vist -tampoc podria fer-ho encara que volgués-però si us vull apuntar quatre coses més.

L'exposició va combinant fotografies, totes amb interès documental i algunes a més, d'una gran bellesa visual i compositiva; audiovisuals curtets que expliquen situacions i mostren per exemple tot el proces de construcció de la presa de les tres gorgues i fins i tot opinions polítiques al respecte (o una entrevista amb un portejador); i també s'hi afegeixen (gran idea) cinc curts d'uns 20 minuts cadascun repartits per cada zona expositiva. Cadascun ubicat en una ciutat diferent. Jo només n'he pogut veure dos (el primer estva espatllat i pel segon he fet tard!) i tornaré a veure els que em queden pendents! Mitjançant aquets curts encara et fas més a la idea de com és la part de la Xina que et mostren, com viu la gent, com es mouen, parlen i mengen

i fumen

i beuen

com estimen

Us he de recomenar, sobretot un audiovisual d'uns set minuts que consiteix en una compilació de grabacions de diferents èpoques de la Xina, emeses amb una música de fons que es va accelerant i amb ella, les imatges ...a mesura que avança la història, es revoluciona la música. 

Hi apareixen bombarders, Mao, masses, monuments, arquitectures, ...fins arribar a la Xina estressada de neons ultramoderna d'avui dia.

Impactant. Per no perdre'n ni un tros. Segur que a la Lin i al Rib els agradarà. Fa per ells.

I com sempre que es parla de la Xina, la massa impera. Masses humanes, obres mastodóntiques, massa en estat pur, milers, milions, formigues... 

Intentaré recomanar l'exposició a bar dels "xinos" on vaig a esmorzar, però no se si m'entendran...

My Blueberry nights

No se m'acut una altra manera millor de celebrar el...nadal...o el que sigui...:)

KUREISHI

La model de la foto acaba de ser víctima de la meva voracitat i tan sols en queden uns trossets de sucre vidriosos i sonrosats que amb prou feines es sostenen enganxats al pal, com si fossin les restes d'un buc naufragat en plena matança de tonyines.

Satisfacció oral, en dic d'això...clar que en podríem cercar sinònims depenent de l'ocasió: comfort oral; consol oral, llençol d'emocions perdudes...placebo.

Em pregunto que n'opinarà el meu estòmac d'aquestes metàfores que acabo d'endrapar.

A continuació unes reflexions de Hanif Kureishi:

"Sé que el amor es un trabajo sucio; tienes que mancharte las manos. Si te mantienes a distancia no sucede nada interesante. Además, debes encontrar la distancia adecuada entre las personas. Si estas demasiado cerca, te aplastan; si están demasiado lejos, te abandonan. ¿Como mantenerlos en la situación adecuada?" 

extret d'Intimacy