L'exposició, com gairebé tot el que programen al CCCB, paga la pena. És llarga i mereix ben bé una segona visita, que penso fer properament ja que no he tingut temps literal - tancaven portes!- de veure-la tota i encara menys de gaudir-la en plenitut. Tot i això la primera cata és excel·lent. De fet, volia esperar al segon visionat per poder-vos-la explicar més acuradament però no em puc resistir a explicar-ho avui mateix! :)
L'exposició es vertebra entorn diversos eixos principals: d'una banda, es prenen com a referència les principals ciutats xineses: Xian, Chongquin, Canton, Xangai, Suzhou i Beijing per explicar la transformació soferta per aquest vast imperi, tant de d'un punt de vista històric com ideològic, cultural, social...; també es prenen com a elements clau per explicar la cultura xinesa els seus referents bàsics, els elements: terra, aire, l'aigua , el feng shui, la familia, l'escriptura, la barreja entre l'esoterisme, les creeces i l'arquitectura; l'arquitectura i l'escriptura, etc...
Són tots aquests, elements els que van dibuixant una societat que està canviant a un ritme vertiginós i que té per nosaltres l'encant de l'exotisme ara ja força proper per qüestions d'immigracions globals, però que continua siguent encara la gran desconeguda per a occident.
La contaminació. Aquesta obra faraònica ja s'ha pogut veure ja reflectida a diverses pel.licules, tant del BAFF (Naturaleza muerta), com a Manufactured Landscapes, pel·lícula de la qual us en vaig fer referència fa temps en el meu blog i que torno a recomanar novament i segur que sorgiran moltes més obres que en faran referència, tant és l'impacte que ha suposat per aquest tall de món. També hi tenen importància altres elements: la mateixa escriptura amb ideogrames, tan diferent a l'occidental, fins i tot posa en funcionament parts del cervell en el seu aprenentatge, diferents de les que podrem emprar nosaltres. És ben curiós veure una màquina d'escriure xinesa... També hi té una importancia cabdal l'arquitectura, les obres magnes construïdes per milers i milions d'obrers xinesos, l'evolució dels sistemes constructius, la modernitat insultant i futurista de l'actualitat. Ridley Scott no s'equivocava. (Blade Runner també mereix una repassada). Trobem maquetes de temples (per cert, algunes una mica malmeses), alguna estel·la, i alguns altres elements que us mostro tot seguit. No us vull espatllar la visita a l'exposició ni aixó preten seguir fil per randa el que he vist -tampoc podria fer-ho encara que volgués-però si us vull apuntar quatre coses més. L'exposició va combinant fotografies, totes amb interès documental i algunes a més, d'una gran bellesa visual i compositiva; audiovisuals curtets que expliquen situacions i mostren per exemple tot el proces de construcció de la presa de les tres gorgues i fins i tot opinions polítiques al respecte (o una entrevista amb un portejador); i també s'hi afegeixen (gran idea) cinc curts d'uns 20 minuts cadascun repartits per cada zona expositiva. Cadascun ubicat en una ciutat diferent. Jo només n'he pogut veure dos (el primer estva espatllat i pel segon he fet tard!) i tornaré a veure els que em queden pendents! Mitjançant aquets curts encara et fas més a la idea de com és la part de la Xina que et mostren, com viu la gent, com es mouen, parlen i mengen i fumen i beuen com estimen Us he de recomenar, sobretot un audiovisual d'uns set minuts que consiteix en una compilació de grabacions de diferents èpoques de la Xina, emeses amb una música de fons que es va accelerant i amb ella, les imatges ...a mesura que avança la història, es revoluciona la música. Hi apareixen bombarders, Mao, masses, monuments, arquitectures, ...fins arribar a la Xina estressada de neons ultramoderna d'avui dia. Impactant. Per no perdre'n ni un tros. Segur que a la Lin i al Rib els agradarà. Fa per ells. I com sempre que es parla de la Xina, la massa impera. Masses humanes, obres mastodóntiques, massa en estat pur, milers, milions, formigues... Intentaré recomanar l'exposició a bar dels "xinos" on vaig a esmorzar, però no se si m'entendran...
L'element aquífer pren una especial presència tan per la propia geografia del país com per les circumstàncies climàtiques que l'amanyaguen: veiem imatges d'innundacions espectaculars...l'aigua com a font de vida i com a problema. Es fa especial èmfasi, és clar, en la construcció de la macropresa de les tres gorgues i sobretot les conseqüències que ha tingut i segueix tenint sobre la població. Totes les llars, botigues, negocis...tot el que ha estat graffitejat amb el símbol xinés de "destrucció"...
