Arribo de viatge. Un viatge senzill i curt, no us creieu pas, però suficient per no estar el dia, per estar tant poc al dia com per no haver-me assabentat que venien els meus estimats Eels a Barcelona! El Mr. E i la seva banda!!!!
Entrades exhaurides.
Frustació seguida de cerca de solucions de tota mena. Després d'estúpids fracassos internautes i gràcies a l'ajut de Mr. P. aconsegueixo no una sino dues entrades per a gaudir del show. No m'hagués perdonat mai no ser-hi!!!!
Mark Oliver Everett surt a l'escenari fet un pintes: amb un mono de mecànic blanc impolut, una barba espessísima de talibà, ulleres de sol calades i sobretot un curiós mocador estampat blau i blanc al cap, cordat amb un nus al clatell. Només distingim lleument el nas, de la seva fesonomia. Té un aspecte certament inquietant.
Mark és molt menys alt del que imaginava, o si més no això sembla en comparació amb la resta de la banda. I és molt i molt prim! el veig fràgil i delicat amagat rera tota la parafernàlia estranya dels vestits...
La resta de la banda llueix també una barba generosa, s'amaguen rera ulleres de sol i van encorbatats.
El concert em sorprén. És molt més canyero del que esperava; jo sóc sobretot "especialista" en Blinking lights and another revelations, tot i que escoltant Hombre Lobo ja es veu per on van els nous trets. Els Eels donen canya. Malgrat el so no és maravellós, tant ens és, als fans entregats, que som tots els que estem allí.
Toca una versió del seu I like Birds que passa de ser una flor delicada a una bomba a punt d'esclatar. Donen canya, molta canya. Toquen la sexy Fresh Blood que tant m'agrada. De tant en tant es posen tendres com quan entonen Spectacular girl...
M'impressiona la veu de Mark, és com als discs però millor: tremenda, greu, fosca, infinitament masculina i sexi i rrrrrasca! Udola com ningú...
Reconec els acords típics de la banda (que deuen ser imaginats per Mark, més que res, perquè són de ja fa un temps i la banda ha anat canviant de components) tocats per el nou membre del grup, un noi alt i prim que em recorda algú que vaig conèixer.
Mark es fa canviar la guitarra a cada cançó. Admiro la destresa del camàlic que li du amb rapidesa i eficàcia l'instrument que pertoca en cada ocasió. Només una vegada, Mark deixa de banda la guitarra i fa anar una maraca estranya i sintètica.
També cedeixen, per un cop, protagonisme a un bateria que embogit, toca com ningú mentre entona una cancó, o més aviat, la crida..
Disposen d'energia i vida, i m'encanta que siguin així, vesteixin així i siguin simpàtics.
Mark assaja algunes paraules en Spanish. Amb prou feines se l'enten. Fa brometa en presentar, ja en un anglès ben americà, els membres de la banda. Trobo que té un sense of humour molt nordamericà i això em sorpren.
M'esperava un home amb vestit i amb corbata. Amb ulleres (de llegir) de pasta, seriós, contingut, més aviat british o canadenc turmentat. Res a veure amb el que va ser!
Cap al final, versionen Summertime però amb molta marxa; la gent de primera fila deixa de ballar embogida. Crec que es senten perduts i no la reconeixen. Clar que jo tampoc vaig reconèixer una canço que per cert, em va encantar, i que vaig sentir a dir a algú que era una "versión de...". I em vaig quedar amb les ganes.
Ens llencen uns objectes embolicats amb força. Jo, tot i que en vull un, m'aparto com genèticament programada per esquivar un projectil perillós. Són...polos de taronja! El noi del costat, que n'ha pescat un, n'ofereix a tota la parròquia del voltant. Rebutgem però ens fa gràcia l'ofreriment col·lectiu.
Acaben de tocar. Els que hi som en volem més, molt més i aplaudim a fons, conscients que no ens pot deixar penjats. Surten: una cançó de regal. Marxen. Tornem a repetir la jugada. Ens donen una sola canço. Els trobo garrepes però recomfirmo el meu amor.
I tot això em porta a cercar més d'Eels, i a descobrir que els agrada fer versions i que Mark canta Can't help falling in love with you com ningú.
Que la vida desgraciada de Mark encara ho és més del que sabia, que és un pel més gran del què pensava, i que el seu pare fou un reputat científic, el primer que va proposar la teoria dels universos paral·lels a la física quàntica.
Em quedo amb les ganes de veure't els ulls i confirmo el meu amor per vos
Ugly love és una de les meves preferides. Delicada, tendra, preciosa...
