Entrades

martes, 21 de diciembre de 2010

Yo también...i tu?

Que será
Lo que buscas en tu soledad
Lo que tu suspiras no tener
Lo que no te puedo dar

En el mar
Todo es turbio cuando hay temporal
El oleaje no te deja ver
Que la orilla esta al llegar

Yo también
Tengo suelos en mi corazón
Yo también
Me enamoro sin explicación

Yo podría hacer que se parara el mundo
Si tu me dejaras tan solo un segundo
De tu amor
Mi amor es tan profundo

Yo conseguiría la mejor estrella
Yo te la daría por ser la mas bella amor

Yo podría darte todo el universo
Todo el universo para mi es pequeño
No lo ves
Si tu no estás
No puedo

Nadie más que yo podría iluminarte
Hacer que te sintieras como nunca antes amor

Quien será
Quien despertará tu palpitar
A quien entregarás toda tu luz
A quien decidirás amar

Yo también algunas noches lloro sin cesar
Yo también se que te podría enamorar

Yo podría hacer que se parara el mundo
Si tu me dejaras tan solo un segundo
De tu amor
Mi amor es tan profundo

Yo conseguiría la mejor estrella
Yo te la daría por ser la mas bella amor

Yo podría darte todo el universo
Todo el universo para mi es pequeño
No lo ves
Si tu no estás
No puedo

Nadie más que yo podría iluminarte
Hacer que te sintieras como nunca antes amor

martes, 14 de diciembre de 2010

Instruccions:
escoltar això: http://www.youtube.com/watch?v=ieIMJSK7Jpg
mentre es llegeix atentament la lletra.
deixar-se endur...per el silencio oscuro de tu frente
i perdre's per el museo de la escarcha...

Enrique


Fa un cert temps em van entrar a casa. Van esbotzar la porta i en arribar del cinema m'hi vaig trobar un gran caos: la meva roba menuda tota remenada i escampada per terra, els calaixos oberts, les capsetes que contenien peces per a fer bijuteria trencades, i les peces, tan petitones i de mil colors brillants vessades arreu...Tenia poca cosa de valor i se la van endur.

El que més greu em va saber que em prenguessin van ser les càmeres: la meva primera i de moment única reflex analògica, amb la que vaig aprendre que posant-hi fe i obrint el diafragma es podia enfocar i desenfocar...una camareta minúuuuuuuuuuscula que no valia res però que em van regalar al... bocatta! i que dibuixava unes fotos extranyísimes (la digital, la que m'havia regalat el pare es va salvar de la crema! com un designi diví, l'havia dut a arreglar com a record sentimental quan ningú en donava un ral) i sobretot, vaig anyorar un reproductor de cds que estava avariat però que contenia un recopilatori de Rockdelux de l'any...2005?...on hi havia, entre altres, aquesta mateixa cançó que avui no paro d'escoltar. Fa temps que cercava aquesta versió per internet, aquesta i no la del disc Omega. Aquesta, amb la veu de dona -la seva filla?- , aquesta on no segueix el poema i se'n va. Aquesta amb els 4 ai, ai , ai aaaai, desgarrats....
ai, Enrique
ai
ai
ai
ai