viernes, 11 de febrero de 2011

EGIPTE!

Egipte, el futur és vostre!!
que no us el torni a treure ningú!

Quins records en pensar en el Caire, olors, sorolls constants, la ciutat no dorm. No puc ni imaginar la voràgine d'ara, ni com esdevindrà demà. Imagino una festa constant, crits i alegria...M'agradaria tant ser-hi, veure-ho, viure-ho...
Recordo el kochary que ens va semblar caviar, el caos cairota, les botigues sempre obertes i plenes a vessar, la pastisseria -tan bona!-, aprop de Tahrir, el bar amb terrasseta de l'hotel ? , la imatge del ja ara antic Hosni arreu, arreu , arreu... les noies tapades de cap a peus amb vestits ben arrapats al cos i de colors vibrants, aquells ulls grisos d'escriva assegut dels cairotes bells, les mòmies, el ramadàn, les mesquites, el caos, caos , caos, el pa infladet de pita,
la posta de sol al Nil,
les cosetes fregidetes que ens vam menjar voltant pel casc antic, els narguiles, les dones que em van escridassar a la mesquita, la pau que s'hi respirava
les espatlles tan amples dels nubis
la calor sufocant
els peixets del blue hole
el meu cabell llis
els temples
els meus primers jeroglífics
el museu egipci, tan deixat, tant ple de tresors, tan inabastable
les momies malmeses
la sortida de sol al Sinaí
els coixins de Dahab i el trajecte amb jeep atrotinat
els vaixells constants
els avions amb hèlix
Aswan
coca cola pepsi cola
barsssa
arabiya?

Ho recordo tot com si fos ara, com si fos etern
sort als gipsian pipol, com es diuen a si mateixos
la mereixen

No hay comentarios: