lunes, 3 de noviembre de 2008

BARBA BLANCA


Avui m'han regalat això...no se si s'aprecia bé a la foto. M'ha costat prou fer-la..tinc poca llum, és artificial i mentre la preparava s'ha anat desfent el trípode lleuger que em va comprar el Jordi fa un temps.

M'han regalat uns mini clips amb pares noels amb els braços oberts de bat a bat, a punt per abraçar-me o per deixar-se abraçar per qui calgui. Uns passadors petitíssims rosa xiclet, d'aquells que es "blinquen" per posar-los o treure'ls i on sempre s'hi acaben quedant enganxats petits cabells als extrems que finiten els seus dies irremeiablement trencats, prèvi dolor del cuir cabellut del seu propietari.

També m'han regalat dues gometes diminuuutes de color pistatxo amb pingüins que en comptes de negres i blancs són rosats i blancs, (com els xupa xups de ratlles de nata i maduixa que m'agraden) i que porten enmig de les cames la seva cria traient el caparró d'entre el pel blanc del seu sota panxa, tal com fan els pingüins que no són de mentida y que viuen a llocs freds i remots.
Ara que m'ho miro bé, s'han documentat prou els dissenyadors de les foteses...:)

Tot aquest petit tresor, embolcallat en paper de celofana i mal embolicat "de regal" , m'ha estat lliurat per un senyor gran de barba blanquíiisima que ha entrat a la botiga on jo estava comprant (una botiga petita del barri, molt cuca, on només hi erem la noia que la porta i jo) i ha dit :"esto es para la señorita" y m'ha allargat el seu braç tremolós amb el diminut paquet amb el encara més diminut contingut.
i jo només he atinat a dir "¿por què?"
i em sembla que ha dit una cosa com que no tenia que haver-hi per què o que jo ja sabia per què (sisi, d'acord, son dues frases molt diferents però us juro que amb la sorpresa ara no tinc massa clar quina d'ambdues triar pel moment).
Li he agafat el present malembolcallat que portava entre les mans i llavors ell ha marxat amb rapidesa, avergonyit.

L'he obert i he trobat els petits grans objectes que m'han endolcit el final d'un dilluns diferent

1 comentario:

lin dijo...

que curiós! a mi tb m'agrada quan em passen coses "rares". petonet!