sábado, 15 de noviembre de 2008

GOMORRA

Ahir vaig anar a veure Gomorra una mica de casualitat, sense saber massa el que anava a presenciar. El destí, un cop més, havia jugat les seves cartes i com sempre passa les coses importants provenen de l'atzar o això sembla...
Coneixia el tema que tractava la pel·lícula però no m'hagués esperat mai veure el que jo i unes sis persones més, a tot estirar, vam presenciar en aquella magnífica sala prop del mar, en un dia tan fred i gèlid com el d'ahir. Hi vaig arribar esbufegant després d'una carrera amb bicicleta que els meus pulmons encostipats gairebé no van suportar. I també després d'una cita cancel·lada a darreríssima hora (he d'agrair al cancelador de cites que em permetés veure aquest film, que d'altre manera segurament m'hagués passat desapercebut :).

La pel·lícula tracta de la Camorra (d'aqui el joc del nom del títol) o El Sistema, tal i com l'anomena la gent de Nàpols (el terme Camorra només l'usen els periodistes o els "no iniciats").
Es basa en la novel·la que va escriure il bello Roberto Saviano (1979) el 2006 (des d'aleshores, amenaçat de mort) que va esdevenir un best-seller traduit a més de 30 idiomes.

El director romà Matteo Garrone (1968) és qui s'encarrega de donar forma a uns episodis que, de manera pertorbadora, ens van endinsant dins un món tan realista com esfereïdor com és aquest Sistema que ha esdevingut l'empresa més potent d'Itàlia i un dels pilars de l'economia europea que factura uns 150.000 milions d'euros a l'any (el grup Fiat, a tot el món,  factura uns 58.000 milions d'euros...).
  
La potència de la pel·lícula és que no té res a veure amb qualsevol pel·lícula que hagueu pogut veure anteriorment sobre màfies i clans. Aquesta, deixa de banda l'esquema típic d'un film i pren la mirada de documental que ens provoca la sensació constant d'estar mirant pel forat del pany els diferents personatges (mostra els diversos camps on actua El Sistema: empreses d'eliminació de residus tòxics; la confecció i l'alta costura; el finançament dels clans; el reclutament de nens per als seus negocis; el tràfic d'armes; la prostitució; els barris dormitori, etc.) i com la corrupció, la por profunda i la misèria està instal·lada dins aquesta gent, les seves cases, la decadència, la potència d'una xarxa que com una teranyina envolta i devora tot el que troba al seu pas amb el beneplàcit d'executius encorbatats i de la resta del món, cec per voluntat pròpia o imposada.
Aquest "tot" que engoleix El Sistema arriba a intoxicar part del planeta i a esdevenir el càncer de la societat, aquest cop no en un sentit metafòric, sino literal. 

"El director pasó seis meses en Nápoles preparando el rodaje, "tratando de encontrar el lenguaje" que le permitiera "convertir el libro en imágenes tan reales como la vida que describe Saviano". "Pirandello decía que la realidad puede permitirse no ser verosímil, y que el arte no puede. Una realidad tan inverosímil como la de la Camorra es difícil que parezca natural. Tienes que transfigurarla. Intenté meter una banda sonora, pero no encajaba nada, salvo el sonido que ellos oyen cada día, la música neomelódica napolitana, el ruido de fondo de los programas de Tele 5... Todo lo demás sonaba artificial, le quitaba emoción, era un subrayado banal" (fragment extret d'El País; Miguel Mora, 12/0-/2008) )

Aqui us exposo el que diu el paperet que hi ha a l'entrada del cinema (que sol ser obviable però aquesta és l'excepció que confirma la regla) traduït i amb aportacions meves de tant en tant.
Si teniu paciència per llegir-ho, espero que us agradi i que veieu la pel·lícula. IMPRESCINDIBLE.
Durant els darrers trenta anys, la Camorra ha mort 4.000 persones, més que l'IRA, que ETA, que el terrorisme islamista, que la Cosa Nostra. 
Els nombrosos clans que la integren es reparteixen pel territori densament poblat que abarca les províncies de Nàpols i Caserta, extenent dia a dia el seu regnat enorme i invisible, sobre el que exerceixen un control absolut.

La Camorra no només obté guanys amb el tràfic de drogues i d'armes o amb les extorsions, sino que fa negocis en tots els sectors: construcció, turisme, tèxtils, transports, carburants, distribució alimentària, supermercats, restaurants, botigues, cinemes, bancs. Els immensos beneficis provinents d'aquestes activitats il·lícites es reinverteixen després en nombroses activitats legals que traspassen les fronteres nacionals i van des de Taiwan a Aberdeen. La Camorra fins i tot ha adquirit accions per a la reconstrucció de les Torres Bessones de New York. 
El Sistema compta amb milers d'afiliats que pertanyen a totes les classes socials: metges, empresaris, químics, enginyers, treballadors de la construcció, empleats de la neteja, psicòlegs, amos de botigues de queviures, sastres...Paga també a nens als que "dona treball" com a venedors de drogues, vigilants, "missatgers" i fins i tot com a soldats que passen fàcilment d'adolescents a assassins. A Itàlia, les mafies, segons la Procura Nazionale (fiscalia antimafia) disposen d'un exèrcit d'uns 25.000 afiliats i  uns 200.000 finançadors directes.

Gràcies als seus preus competitius, la Camorra ha aconseguit el monopoli del tràfic de residus tòxics. Durant més de trenta anys, moltes empreses del nord i del centre d'Itàlia, amb la col·laboració de mitjancers vinculats a les empreses de la Camorra, han enterrat els seus residus tòxics al sud d'Itàlia, enverinant terrenys agrícoles, cosa que ha provocat un augment del 20% dels casos de càncer. Si els residus tòxics il·legals manipulats pels clans fossin apilats, es convertirien en una muntanya de 14.600 metres amb una base de tres hectàrees, casi el doble que la muntanya més alta de la terra, l'Everest de 8.850 metres. 

En el sector de la moda, la Camorra controla la producció dels models falsificats, però a més contribueix a la manufactura d'una part oficial del "Made in Italy" més prestigiós, mitjançant una xarxa capilar de tallers il·legals que depenen dels crèdits dels clans. 

Scampia, barri perifèric al nord de Nàpols és el major punt de venda de droga a cel obert del món. Només un clan de la Camorra hi factura diàriament uns 500.000 euros. 
Allí hi va esclatar una "faida" (lluita entre dos famílies del crim organitzat, típica de la Mafia, de la Camorra i de la Ndrangheta, que consisteix en l'eliminació dels membres de l'una o de l'altra per motius de venjança, de control del territori o d'activitats il·lícites) en l'interior d'un dels clans hegemònics que des de febrer de 2004 ha generat dotzenes i dotzenes de morts en poques setmanes. 

Les històries de la pel·lícula s'inspiren en els fets que han succeït i que segueixen succeïnt a barris napolitans com Scampia i a les zones de Casertano. Allí, com en altres llocs, la vida de milers d'homes i dones, molts d'ells molt joves, està condicionada pel poder criminal amb tota la seva violència. 

Banda sonora gens menyspreable: entre altres un tema a càrrec de Massive Attack i una escena memorable ilustrada sonorament per Daniele Stefani . 

Herculaneum de Massive Attack, part de la banda sonora.

1 comentario:

Jordi dijo...

...Que suggerent el teu comentari!!!
L'he he veure sens falta, a veure si trobo el moment.